Al principi fou el dubte.

La foscor de la incertitud us embolcalla, devorant-vos, com si fóssiu l'aliment d'una cova. A les palpentes, rasqueu amb les ungles l’interior d’una caverna cercant la forma d’obrir una esquerda de llum que us ajudi a reconèixer el lloc en què us trobeu. Tot allò que no coneixeu us és estrany.

L’inconegut causa en vosaltres desconfiança. Patiu el vertigen de la dubitació, símptoma d'una patologia metafísica que (si se’m permet l’aparent contradicció) és més un antídot que no pas una afecció.

El que necessiteu és obtenir un fòtil amb què il·luminar. Com que sou presoners d’allò que ignoreu, el llumí de la cofurna mental que us empresona serà la pregunta.

L'interrogant filosòfic és la guspira de la reflexió. El pensament, la torxa que aconsegueix esvair la foscor que us manté captius. Si voleu defugir-la, haureu d'aprendre a preguntar.